Dijous passat el Jofre va estrenar el seu nou disc, Música en blanc i negre, al Luz de Gas de Barcelona, dintre del cicle de concerts del Festival Barnasants. Si voleu saber quines cançons van sonar en directe, no només del Jofre, sino de l’Alexandre Rexach, Glaucs i fins i tot alguna sorpresa més, podeu llegir l’entrada que va escriure divendres el mateix Jofre al seu blog.
Si us vau perdre el concert i/o voleu reviure un moment màgic de la nit, aquí podeu veure el vídeo que va enregistrar Rock Press de l’emblemàtica Ho tornaria a fer dels Glaucs amb el Jofre sol amb el teclat.
Propera parada, Sant Celoni, aquest divendres 5 de març: Jofre Bardagí en directe a l’Ateneu acompanyat de l’Alexandre Rexach. Més info.
Entrevista i acústica a “El Matí de Catalunya Ràdio”
Dimecres passat 24 de febrer, el Manel Fuentes va entrevistar el Jofre al programa El Matí de Catalunya Ràdio, amb una versió acústica de La paraula amor inclosa.
A més a més de Fas tan mala cara, el primer senzill extret del disc Música en blanc i negre i disponible a Myspace (#11 al top de Llagostera Ràdio aquesta setmana), aquest mes de febrer també està sonant a diverses ràdios la cançó Direm que som molt especials.
Ben aviat us oferirem més detalls sobre aquest tema tan especial (mai millor dit) dins de la carrera del Jofre post-Glaucs.
De moment podeu comprar el disc o les cançons per separat a iTunes o Amazon.com (EUA) entre d’altres. Properament estarà també disponible a Spotify.
El proper dijous 25 de febrer a les 21h, el Jofre Bardagí presentarà en directe a la sala Luz de Gas de Barcelona el seu nou disc, Música en blanc i negre. Les entrades ja estan a la venda a través de Telentrada.
Afegeix el concert a la teva agenda a Facebook
Música en Blanc i Negre és el segon disc en solitari de Jofre Bardagí. Un disc molt personal i diferent, que poc té a veure amb els seus treballs anteriors amb Glaucs o en solitari. Un disc que sorprèn, allunyant-se totalment de complexes o limitacions comercials.
Música en Blanc i Negre és un disc produït per Jofre Bardagí i Dani Ferrer (actual teclista de Love of Lesbian i teclista col·laborador de Marc Parrot) amb qui en Jofre treballa des de fa més de 5 anys. També hi col·laboren DJ Gato (resident a Razz Club), Xavi Molero (Sanpedro) Àngel Valentí, Alexandre Rexach i Miquel Sospedra (Glaucs), Josep Mª Baldomà (Sidonie), entre d’altres. El disc ha estat mesclat per Jordi C. Corch a Infusiones Musicales i masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres.
Música en Blanc i Negre és un disc amb uns textos directes i culpidors, amb uns arranjaments musicals cuidats fins l’últim detall i molts matisos, que fan d’aquest disc, un disc especial, gens convencional, impossible de gaudir del tot amb una sola escolta. Borra del cap qualsevol idea que tinguis de Jofre Bardagí, per que aquest disc s’ha d’escoltar de zero.
Música en Blanc i Negre sortirà a la venda a finals de febrer, i el podrem escoltar per primer cop en directe el dia 25 de febrer a la sala Luz De Gas de Barcelona, dins el marc del fesitval Barnasants. Les entrades ja es poden comprar a: www.telentrada.com
Jofre Bardagí Gira 2010:
Jofre Bardagí: piano, guitarra i veu.
Alexandre Rexach: guitarres
Joaquim Xicoira: baix
Joan López: bateria
Marcel Ferrer: teclat
Jofre Bardagí: guitarra, piano i veu.
Alexandre Rexach: guitarres i slide.
Daniel Ferrer: piano i teclats.
Joaquím Xicoira: baix.
Joan López: bateria.
Després de viure tota la seva infància envoltat de música, Jofre Bardagí, va començar la seva carrera artística formant part del grup Glaucs, creat l’ any 1994. Glaucs, considerat ja, un grup de culte dins el panorama del rock cantat en català, va editar un total de cinc discs (tres d ‘estudi i dos en directe) durant els deu anys que gairebé va durar la formació. Un cop dissolt el grup, Jofre Bardagí ha seguit, com sempre, vinculat al món de la música. L’any 2004 va formar Nut amb exmembres de Glaucs, amb qui, de moment ha editat un sol disc 14 melodias bailables y una que no.
Apart de fer i desfer les diferents bandes, durant aquests darrers anys, Jofre Bardagí també s’ ha anat guanyant un espai i un respecte entre els cantants, compositors i productors d’ aquest país, treballant al costat de gent com Beth, Josep Thió (Sopa de Cabra), Sabina o Serrat… per citar-ne els més importants. També va composar l’ himne dels Special Olympics l’ any 2003, o la cançó Jugarem a estimar-nos que va representar a Andorra, i va portar el català per primer cop a Eurovisió. Entre altres coses, també ha composat per a teatre diferents cançons a Tricicle, i ha composat i produït el tema Aquelles nits de Nadal, cançó col•lectiva que va servit per promocionar l’ exitós disc Altres cançons de Nadal 3. L’any 2006 va ser l’encarregat de la direcció musical de la banda de La Marató de TV3.
Després de 12 anys de carrera dins el món de la música, Jofre Bardagí, es va decidir a escriure i editar el seu primer disc en solitari Jo faig cançons (2006). Un disc que va néixer de la llibertat que dona la soledat dins una habitació i l’enfrontament cara a cara amb els pensaments més íntims…
Actualment , i després del l’ èxit de la seva cançó Porto el Barça dins el meu cor cançó composada per Bardagí i interpretada per nombrosos cantants d’aquest pais, Jofre Bardagí esta preparant el seu segon disc en solitari, un treball ben diferent, anomenat Música en blanc i negre. El disc, que s’editarà al mes de febrer de 2010, està format per 12 cançons amb el seu segell personal però amb una sonoritat completament diferent, lluny del que ha estat fent fins ara. Música en blanc i negre, mostra un altre Jofre, amb unes lletres potser no tant personals, però més crítiques i amb un cert cinisme, musicalment més experimental, que busca en tot moment sorprendre deixant de banda complexes i limitacions comercials.
1. Música en blanc i negre
2. Fas tan mala cara
3. Hi ha algú al pis de dalt
4. La paraula amor
5. Maleït Houdini
6. Gestió deficient del temps
7. Ball de bastons
8. Sense dignitat
9. No he deixat de patir per tu
10. El significat de dormir
11. U més u és més que dos
Música en Blanc i Negre és el segon disc en solitari de Jofre Bardagí. Un disc molt personal i diferent, que poc té a veure amb els seus treballs anteriors amb Glaucs o en solitari. Un disc que sorprèn, allunyant-se totalment de complexes o limitacions comercials.